Ja tenim guanyadors!

Després de molt deliberar, el jurat de la Fundació ja ha escollit el guanyador d'enguany del concurs literari CROMA 2011.

Abans però, volem aprofitar per felicitar a totes i tots els participants pels textos presentats, per fer-nos riure tant i sobretot perquè sabem que ha estat un procés costós però treballant tots junts heu aconseguit textos molt originals!
us animem a seguir publicant textos, dibuixos, pensaments, acudits, fotografies i tot allò que tingueu ganes de compartir!

Ara sí... AND THE WINNER IS....

El grup de 1r cicle de l'Institut Duc de Montblanc de Rubí. MOLTES FELICITATS!

Personatges

a)      Sant Jordi

Té barba, és negre, sempre porta un munt d’arracades. Es dedica al rap, té 25 anys i està fort i quadrat.

b)     Princesa

El seu nom és Angelina, és rossa i és actriu. Mesura 1’75m i pesa 60kg. És la dona ideal i, a més, juga a Handbol.

c)      Pare

És el president dels Estats Units, es diu Pedro i està divorciat. És un amant del poker, tot i que acostuma a perdre sempre.

d)     Drac

De fet, és un conill blanc amb molt de pèl i amb una aparença molt tendra.

Història

Hi havia una vegada un president blanc, que tenia una filla rossa que es deia Angelina. L’Angelina va conèixer a un noi al Port Aventura que es deia SantJordi. Van passar el dia junts fins que es va fer de nit i ell es va transformar en un “rapero”. Pel matí era un noi normal i per la nit era un “rapero” tope de malo. Un dia va aparèixer un conill que era molt blanc i brillava molt i era molt guapo. Però la part dolenta era que el conill era molt dolent i es transformava en un dimoni per la nit. El conill volia menjar a la princesa i a totes les noies rosses. Va aparèixer el “rapero”, va matar el conill cantant rap i el conill es va escapar en una atracció i va pujar fins a dalt. Allà dalt va caure i es va morir i d’ell va sortir una rosa.

1r cicle.

 Vet aquí, vet allà hi havia una vegada un noi que es deia Jordi. Era una mica “tiquismiquis” i li agradava una noia que es deia Marina. Tots li deien que era una princeseta perquè anava de guapa per la vida. Tant, que el seu nom d’usuari del facebook era “La Marinika Rexulona”. Cada dia s’hi connectava. Un dia, a la tarda, es va connectar i va rebre una sol·licitud d’amistat d’un noi, el Dragon Boy, que semblava molt guapo. Era ros i prim, i tenia el ulls blaus, a més era alt, com a ella li agradava. Era tan guapo que el va acceptar.   Un altre dia, la Marina i el noi d’internet van parlar i li va causar bona impressió. Dragon Boy la va encantar amb les seves paraules.

Un matí que la Marina anava de pressa cap a l’”insti” se li va caure el mòbil i no se’n va adonar. Un senyor que passava al costat seu ho va veure i li va donar. Quan va arribar a l’”insti”, el “profe” encara no havia arribat. La Marina va seure a la taula, va treure l’estoig i les seves coses i li van caure tots els llapis i al ajupir-se se li va veure el tanga. “Ha, ha, ha, ha!!”. Tota la classe se’n va riure, menys el grupet dels “empollons” de la classe. En Jordi era d’aquest grupet. Estaven mirant els trucs del seu joc  preferit. Un d’ells que li agradaven les armes els estava ensenyant el seu proper projecte, un invent  de electrocució. … +_+

A l’hora de sortir de classe a la Marina, li venien de gust uns caramels i com que de camí a casa seva hi havia una botiga de llaminadures va parar a comprar-ne. Quan va anar a pagar-les va veure que li faltaven diners i no sabia que fer. Llavors el mateix senyor que li havia recollit el mòbil estava allà li va dir:

-Vols que et deixi 25 cèntims ?

-Sí bé d’acord...

-Aquí tens maca.

-Gracies ^_^ Ai, tu vas ser el que hem va recollir el mòbil, oi? És que hem sona la teva cara...

-Si.

La va seguir fins a casa però ella no se’n va adonar. Aquest senyor es deia Manolo era un home de 50 anys, retirat, molt gras, com una vaca amb pèls per tot arreu i que vivia amb la seva mare de 80 anys. Cansat d’esperar si sortia la Marina, va anar cap a casa seva. Va encendre l’ordinador, la Marina estava connectada i el Manolo es va quedar “xatejant” amb ella.

Dragon Boy: Vols kedar?¿

La Marinika Rexulona: val, k magradaria coneixet ;)

JA QUE EL DRAGON BOY ERA, EN REALITAT, EL MANOLO!!!!   0_o

Van decidir que es veurien l’endemà que era dissabte a una placeta que estava a les afores i que tothom en deia “la plaça dels fantasmes”. La Marina estava molt emocionada. Es va tirar tota la tarda triant què es posaria i va publicar al facebook: “Demà a la tarda amb Dragon Boy a la plaça dels fantasmes”. L’endemà a l’hora de la cita, la Marina  va ser puntual però el Manolo ja era allà esperant, amagat i de sobte va sortir de darrere uns matolls i la va atrapar per les espatlles i li va posar un mocador xop de cloroform a la cara.

Al vespre havien quedat els de la colla del Jordi, el flipat de les armes els va ensenyar el seu invent elèctric que ja havia acabat de fabricar. L’aparell era una mena de comandament que apuntaves cap a un objectiu i en sortia una descarrega de poc voltatge. Es feia tard i en veure que la Marina no apareixia es van començar a preocupar. La van trucar i no agafava el mòbil. Com que no sabien qui era el noi amb el que havia quedat la Marina van sospitar d’ell. El Jordi que era un crack de la informàtica va “hackejar” el compte del Dragon Boy i va esbrinar on vivia.

- Crec que necessitaré el teu invent, deixa-me’l! - Va dir en Jordi tot valent per l’adrenalina.

El Jordi va agafar la bici i va anar corrents al carrer. Quan va arribar a casa del Dragon Boy estava esgotat. Va observar l’edifici  i va trobar unes escaletes a la part del darrera. Com que no hi arribava va empènyer un contenidor de les escombraries  i el va posar a sota. Va pujar fins al cinquè pis i va mirar per la finestra. - Que estrany, no hi ha ningú. Va anar a mirar a una altra finestra i va veure com el Manolo agafava la Marina, que estava lligada de mans i peus i se l’enduia al àtic. Va provar de veure si estava oberta la finestra. Mirant de no fer soroll va entrar, va mirar per totes les habitacions i en una habitació va trobar a la mare d’en Manolo mig agonitzant que al veure’l va dir:

-Que fas aquí noi!!!!

-Shhhh- li va fer el Jordi.

Des de l’àtic, el Manolo va cridar: -Què passa, mare? Ara vinc. El Jordi ràpidament va anar a amagar-se. El Manolo va baixar i mentre entrava a l’habitació de la seva mare el Jordi va pujar a rescatar a la Marina.

-Shhh Marina no cridis.

- Que fas aqui Jordi?

-No hi ha temps  per explicacions. Va marxem!

Van sortir sigil·losament de l’habitació, però... es van trobar amb el Manolo just davant seu. De cop el Jordi va treure de la butxaca l’invent del seu amic i li va fer una descàrrega al Manolo que va caure. Van sortir corrent de l’apartament. Un cop al carrer, van pujar tots dos a la bici del Jordi. El Jordi va mirar cap enrere per si els seguia el Manolo, va perdre l’equilibri  i va xocar amb una paradeta de venta de roses ambulant. Van caure al terra.

-Estas bé, Marina?

-Si.

El Jordi va agafar una rosa i li va donar. 

Dragon Boy. 1r cicle.

La veritat sobre en Jordi

Una nit d’estiu, en Jordi, per els col·legues “Sant”, estava tornant a l’hotel, on estava de vacances, i com en Jordi era molt curiós va entrar. Al començament escoltava sorolls, després es va adonar conte que era música. Va decidir entrar. Es va trobar en una festa molt “loka” (sonava la cançó de loca, loca, loca.. de Shakira) Va veure molts nois ballant i de cop i volta se li va apropar un drac i li va convidar a prendre un cubata. En Jordi li va dir que preferia un cigarro i el drac li va dir que fumar a dins la cova no es podia, per la llei antitabac. Van veure un cubata i en Jordi li va dir:

-          Jordi:Aquesta festa que es?

-          Drac: Es per el meu comiat.

-          Jordi: De solters? Com que només hi ha homes...

-          El drac riu i li diu: No, es el comiat de la meva mort.

-          Jordi: I per que et van a matar?

-          Drac: Per que jo m’ho menjo tot! I represento una amenaça per el poble.

-          Jordi: T’ho menges tot?

-          Drac: Si!!

-          Jordi: Doncs a veure si m’ho demostres!

El drac i en Jordi se’n van anar a la habitació ...

L’ endemà en Jordi tenia que trobar un pla per que no matessin al seu enamorat. De sobte donant un tomb per la plaça va veure a la família reial, i es va donar compte de que els únics que podrien salvar al drac era la família reial.

¿ Però com faria que la família reial no matés al drac?

Conquista’n a la filla del papi, encara que no sentís atracció per ella.

En Jordi va estar 2 setmanes enviant-li poemes d’amor, com feien els antic trobadors. Un dia la princesa lo va respondre als seus poemes en un paper negre, on posava:

No se qui ets, ni com ets, però vull coneixe’t més a fons. Quedem a les 20:00 en el moll del poble l’ Hemet.

En Jordi es va passar tota la tarda posant-se guapo per la princesa.

A les 20:00, en Jordi ja estava al moll i la princesa estava arribant, però ella no sabia qui era i ell va tenir que esperar a que s’ assegués al banc. Quan ell, s’apropà i li digué:

-          Jordi: Hola guapa!

-           Princesa: Ets en Jordi?

-          Jordi: Si, però tu em pots dir Sant. (En Jordi li va picar l’ull)

La princesa es va posar vermella com un pebrot i ella es va tirar als braços d’ ell fent-li un petó que li va deixar sense respiració. La princesa li va dir:

-          Estic a tope! (I li va tocar el cul... La resta ja us la podeu imaginar)

Després d’una nit molt apassionada en Jordi va convèncer a la princesa de que no matés al drac. Ho va aconseguir.

En Jordi, molt content, va anar a la cova del drac amb una sorpresa. Ell va veure que estava llegint un llibre “dos corazones y un mismo destino: la muerte”. En Jordi li va dir:

-          Jordi: Què llegeixes?

-          Drac: Un llibre. –Tot trist.

-          Jordi: Tanca els ulls.

El drac li va fer cas i ell li va posar la sorpresa a les mans.

-          Drac: És una rosa, que maca! T’ estimo Jordi!

Es van fer un petó i en Jordi li va dir:

-          Jordi: El nostre destí és estar junts!

FI

la màfia del barri xinès

Era l’any 2006 a la ciutat de Barcelona, al barri xinès, on els comerciants vivien terroritzats per la màfia local. Els mafiosos  els amenaçaven amb  destruir els seus negocis i matar a les seves famílies si no els pagaven una quota mensual.

Els comerciants temien denunciar aquet problema a la policia, perquè tenien por de que els mafiosos s’assabentessin i els matessin. Però un dia  un dels comerciants, el propietari del restaurant, en Tomàs, va decidir plantar-los cara i posar fi a l’abús constant dels mafiosos.

El dia que el mafiosos van anar al restaurar a reclamar els diners, el Tomàs els va dir:

-      No penso pagar-vos més diners, el que guanyo és meu i de la meva família! Així que ja podeu agafar la porta i marxar, no vull tornar a veure-us per el meu restaurant mai més!

Un dels mafiosos va agafar a en Tomàs pel coll i el va amenaçar dient-li:

-      T’empenadiràs del que ens has dit.

I amb aquestes paraules van agafar la porta i al anar-se van donar un cop de porta que tot el restaurant tremolà.

A la nit, en arribar a casa, en Tomàs veu que hi havia massa silenci

-      Dolors.... Ariadna...! On esteu?

Ningú no va contestar, i es va espantar. Va buscar-les per tota la casa, i ningú contestava als seus crits. Al pujar per les escales començà a sentir cops i gemecs que venien de l’armari de la seva habitació. Va obrir-lo corrents i trobà a la seva dona lligada i emmordassada. Va deslligar-la

-      Dolors, estimada. Què hi fas aquí? Que ha passat? Qui t’ha fet això? On és la nostra filla?

En Tomàs no parava de preguntar, però la seva dona no feia més que plorar. A la fi es va calmar una mica.

-      Tomàs, s’han emportat a la nostra filla. S’han emportat a l’Ariadna.

En Tomás va quedar paralitzat i no va saber què dir.

Quan reaccionà no va dubtar dues vegades, i va adonar-se que els mafiosos tenien tota la culpa d’això.

El primer que va pensar va ser en trucar a la policia, però en un segon va saber que això no era el millor, ells no la buscarien ja que molts dels policies estaven comprats pels mafiosos. Així que es ficà en el seu compte de Facebook i envià un missatge a tots els seus contactes.

“Amics, necessito la vostra ajuda.

Els mafiosos han segrestat a la meva filla. No puc denunciar això a la policia perquè sé que molts d’ells estan comprats i no la buscaran.

Ara, més que mai necessito que m’ajudeu. Qui estigui disposat a enfrontar-se a aquells desgraciats que vingui a casa meva el Dimecres 23 d’abril. Acabarem amb la seva tirania!

Gràcies.”

Tots ells van rebre el missatge, però especialment en Dani, fill d’uns amics de la família que feia molt de temps que no es veien.

Aleshores, en Daniel va decidir actuar per la seva pròpia conta, ja que des que eren petits estava enamorat de l’Ariadna i la volia salvar sigui com sigui.

En Daniel va anar a la fàbrica on tenien la guarida els mafiosos, però allà no hi havia ningú, tot estava massa tranquil. Es va endinsar a la fàbrica i trobà el despatx del cap de la màfia.

De cop i volta, l’adrenalina li pujà pel cos, estava apunt de rescatar-la, però uns passos que s’escoltaven llunyament ho van espatllar tot. S’amagà darrere d’unes capses i va veure dos homes de negre que portaven a l’Ariadna. Va veure la seva trista cara, no podia suportar que estigués així.

Va sortir de darrere de les capses i d’un cop de peu tombà un d’ells. L’altra va intentar defensar-se però en Daniel va ser molt més ràpid i li va fer un cop de puny a la cara. Els dos van quedar inconscients. En Daniel va agafar a l’Ariadna i la va abraçar. Estaven apunt de marxar, però la porta del despatx del cap es va obrir.

-      Què coll fas tu aquí? Fora d’aquí ara mateix o et mataré.

Un cop de valentia va impulsar a en Daniel: agafà una barra de ferro que hi havia allà i li clavà al cor, just al costat de la rosa que portava a la solapa de la jaqueta.

En Daniel i L’Ariadna se’n van anar ràpidament amb una de les motos que hi havia aparcades davant la fàbrica. Quan van arribar a casa van adonar-se que als maletins de la moto estaven tots els diners que la màfia havia pres als comerciants.

Des d’aleshores al barri va acabar la tirania de la màfia. Els comerciants van poder viure tranquils i l’Ariadna i en Daniel van ser feliços durant molt temps. 

Concurs St. Jordi CROMA. 2n cicle ESO

Els dracs Marins

·        Hi havia una noia, morena, amb bones talles i alta, que prenia el sol una tarda d’estiu a la platja de la Barceloneta, sospitosament no hi havia ningú a la platja, però ella no li va presta atenció, de sobte al capvespre, va aparèixer un home que la va deixar embadalida, alt, moreno, ulls verds, cabells negres i molt guapo. Va pujar a una moto d’aigua i fent-se el maco la moto es va desequilibrar i va caure a l’aigua, va començar a nedar a molt ràpid perquè tenia el pressentiment que algú el perseguia i va sentir una punxada al peu, va comença a sortir-li sang i no podia continuar nedant. 

La noia va veure com l’home que fa poc havia vist pujara una moto aquàtica estava a l’aigua intentant sortir a la superfície, es va preocupar moltíssim i va pujar a una de les roques per veure on estava i es va quedar parada quan va veure una pila de taurons al voltant del noi. Al veure la situació la noia va anar a buscar unes armes que tenia a la motxilla, perquè tenia una missió terrorista i volia una mica de descans, va anar corrents i va tornar a pujar a las roques, va situa be els taurons i va cridar al noi “Enfonsat! “ ell li va fer cas i es va enfonsa tot el que va poder, la noia va agafar un arma i va a disparar a tots els taurons que hi havien al voltant del noi, es va llançar a l’aigua i va treure al noi de l’aigua sa i estalvi. 

Van passar dos dies després de aquell incident i la noia portava dos dies anant a visitar-lo, el noi que ja sabia que ella vindria, li tenia una rosa vermella, ella com un detall li va regalar un llibre “Como matar tiburones”  tots dos van riure dels detalls i quan es van mirar als ulls els dos van veure el mateix sentiment, l’amor. 

PD: La noia va deixar de ser terrorista i el noi va deixar d’anar en moto aquàtica per qualsevol platja, no va torna a ficar-se al mar duran mooooooooooolt de temps.

FIN! 

Els Taurons. 2n Cicle.

La nova llegenda de Sant Jordi

En una aula d'un institut com qualsevol altre, on ningú aparenta ser qui és...

Un noi que es deia Anacleto havia d’aguantar que els seus companys es riguessin d'ell i li facin la vida impossible, l'insultaven, li pegaven, li feien burles i sempre arribava a casa seva plorant perquè no podia aguantar més aquella situació. Els seus pares li van dir que canvies radicalment el seu comportament, que tractes als seus companys com li tractaven a ell, que no es deixes manipular.

Després d'aquella conversa amb el seus pares, l'Anacleto va canviar radicalment el seu comportament i va començar a venjar-se de tot aquell que es fiques amb ell, menys amb la Meri, la noia que li agradava i de la qual estava enamorat des de petit. Ella mai molestava a l'Anacleto ni tan sols el mirava, l'ignorava.

Un dels dies que va marcar més a tota la classe va ser l'arribada d'un noi nou. El  Gorka! Era un noi que li costava fer amistat amb la resta, perquè era tímid i no entenia massa el català, ja que ell era madrileny. Al principi el Gorka notava que hi havia mal ambient a la classe i això l'incomodava. Van passar el dies i es va donar conte que l'Anacleto tenia una actitud una mica estranya. Però no només hi havien coses dolentes a la nova classe, estava ella, asseguda, arreglant-se el cabell i mirant-se al mirall. Era perfecta, era preciosa, era com una d'aquelles models que posaven en les revistes. El Gorka s'havia enamorat de la Meri, però com era tan tímid mai s'havia atrevit a dirigir-li la paraula.

Aquella última setmana, a l'Anacleto li van fer moltes “putades” i es volia venjar amb un acte vandàlic volia cremar les seves agendes, a l'hora del pati ho tenia tot preparat, les agendes, l'encenedor, la benzina i un cubell preparat. Va llençar les agendes al cubell i anava a posar la benzina quan el Gorka va obrir la porta perquè s'havia donat conte que li faltava la seva agenda. El Gorka es va apropar per salvar les agendes quan l’Anacleto li va donar una empenta i van començar una disputa fins que l’Anacleto li va explicar perquè feia totes aquelles coses...L’Anacleto es va rendir i li va dir al Gorka que s’emportés les agendes i que no digues res del que li havia dit.

El Gorka quan va anar a deixar les agendes, el va veure la Meri. Ella es va pensar que ell era qui les havia agafat, però ell no volia que penses això, i li va insinuar que havia sigut l'Anacleto. A la sortida el Gorka va anar a parlar amb l'Anacleto, es va posar molt “borde” amb ell perquè li va explicar el que havia passat amb la Meri a classe quan va anar a deixar les agendes. L’Anacleto li va voler pegar, però la Meri els va veure i va anar-hi corrents per veure que passava. Quan va apropar-se, es van deixar de barallar i ella va parlar amb els dos. L'Anacleto també li va explicar perquè era així amb tothom.

Ella es va posar molt trista perquè mai havia conegut a ningú que hagués tingut tants problemes i li va dir que l’intentaria ajudar. Ell com no tenia amics mai sortia per les tardes al carrer, es quedava a casa tancat. Però aquell dia va quedar amb el Gorka i la Meri. La seva mare es va estranyar molt però no li va dir res.

Van anar a passejar, i el Gorka i l'Anacleto van veure una parada de flors i tots dos van pensar que ja que ella els hi ajudava en tot el que podia, li podien fer un regal, van anar hi van comprar una rosa cadascun, per la Meri. Ella es va sorprendre molt hi els hi va donar les gracies. Quan va arribar a casa seva la seva mare li va començar a escridassar, ell es va posar molt trist hi va anar a la seva habitació.

Al mati següent es va trobar molt malament, hi va començar a ser molt “borde” amb tothom, fins i tot amb el Gorka i la Meri. Es va trobar tan malament que va sortir de classe, va anar a buscar a un conegut seu que venia drogues. I allà mateix va fer-se unes ratlles de cocaïna. Però li va donar una sobredosi i la policia el va trobar tirat al parc abandonat a prop de l'escola.

Corrents se’l van portar a l'hospital. Un cop allà tots els metges van dir que era molt poc probable que el poguessin salvar. Tot i així, es va recuperar i durant la seva recuperació va començar a escriure la seva història per fer un llibre. Quan va anar a l'escola ell pensava que ho trobaria tot com ho havia deixat, però no va ser així, el Gorka i la Meri eren parella. Es va trobar tan malament que es va voler matar. Abans de fer-ho va agafar el seu llibre i va escriure l’últim full.

Autors: Supervivents (2on Cicle)